Partint de la base que l’accés al treball i la garantia d’unes condicions laborals dignes són elements clau per a l’emancipació de les persones joves, i que actualment la precarietat i l’atur arriben a límits desconeguts, es fa necessari més que mai que els i les joves ens fem sentir, que lluitem pels nostres drets i que no deixem que la crua situació, agreujada per la crisi, ens ofegui.
Un 43,6% d’atur entre els i les joves de 16 a 24 anys, la desaparició de 210.000 llocs de treball per a joves en els darrers tres anys o la taxa d’emancipació de les més baixes de l’Unió Europea, són algunes dades que no ens poden deixar indiferents. Si a tot això li sumem les últimes actuacions polítiques, com les retallades de serveis públics i les reformes laborals, les quals contribueixen a seguir incrementant la inestabilitat i precarietat laborals, obtenim un panorama on accedir a un treball i alhora a un habitatge dignes són cada cop objectius més llunyans.
Perquè tot això no ens ofegui; per a sensibilitzar a tota la població i a la jove en especial d’aquesta realitat i de les possibles alternatives i solucions per combatre-la; per intercanviar i conèixer noves eines i recursos; per a adreçar-nos a l’administració i als agents socials i fer-nos escoltar, i en definitiva per a incrementar la nostra capacitat de participació i d’incidència social, és per això que exclamem “Que no ens ofeguin, lluitem pels nostres drets”.
